Per què tinc cura del meu Macintosh

Amb l'excusa que fa uns dies va ser el meu aniversari, vaig rebre un regal en forma de poema. M'ha agradat, no el coneixia, i no vull dexar passar l'ocasió de posar-lo en el bloc.

Es tracta del poema Why I Take Good Care of my Macintosh de Gary Snyder.

Com que vaig mostrar ignorància, en Jordi Girbén (que és qui me'l va enviar i qui ha fet aquesta versió catalana) m'hi ha adjuntat el que ell mateix en diu "una breu ressenya-escpeculativa sobre el bo d'en Gary" que també publico aquí. 

Potser fa temps que no tenieu l'ocasió de repensar els vostres aparells tecnològics des d'un punt de vista filosòfic i, fins i tot, espiritual. Ara és el moment.

Per què tinc cura del meu Macintosh

Perquè cavil·la sota la seva caputxa com un falcó parat,
Perquè guimba com un cavall nerviüt
i a voltes em tira
Perquè és mandrós quan està fred
Perquè el plàstic és un material ombriu i dur
que encanta als rosegadors
Perquè és capriciós
Perquè la meva ment vola al seu interior a través dels meus dits
Perquè salta endavant i enrere,
és un incansable rastrejador i cercador,
Perquè llurs tecles tritllegen com la calamarsa en la roca
I parpelleja al apagar-se
I aprovisiona per mi grapats de paraules,
dotzenes de butxaques
d'or sota còdols a les lleres dels rius, beines idèntiques
aferrades als tanys, o emmagatzema caixes de femelles;
I les perdo i les retrobo
Perquè mons sencers d'escriptura poden desplegar-se de cop
i després destacar-se i s'esvaeixen a l'instant
amb el “delete” i així ensenya
fugacitat i dolor
I perquè el meu ordinador i jo som ambdós efímers
en aquest món, tots dos llondros, amb destins terrenals,
Perquè li he permès de mudar-se amb mi
a l'interior de la tenda
I surt amb mi cada matí
Omplim els nostres cistells, tornem a casa,
Ens sentim plens, relaxats, li llenço un fragment i rondineja.

Gary Snyder No Nature (1992)

A propòsit de Gary Snyder

De la tecnologia, si alguna ha de valdre, serà la que no s'exhaureix en ella mateixa, la que es vol eina amiga i prou. De quelcom així ens parla el bo del Gary en aquest poema.
Caldria rastrejar la més que segura influència d'Snyder en l'eclosió californiana d'ençà dels 60's (d'aquí estant no resulta fàcil: sols una breu antologia seva -difícil ara de trobar- apareix a l'ISBN). Si ell ja era poeta conegut abans d'aquella obertura d'estils i conceptes -de
la qual l'Apple n'és una mostra, sobretot del seu vessant objectiu-, alguna empremta deu haver-hi deixat. El que fa notable aquest poema al seu MAC és que ell no ha sigut mai un devot de la tecnologia ans hi manté totes les suspicàcies, perquè Snyder és un home, més que informat, format.
Nascut al 1930, a San Francisco mateix, si ara miréssim d'abreujar la seva densa vida podríem dir: de llenyataire a professor de la Universitat de Califòrnia, inclosa més d'una dècada de retir en un monestir zen del Japó. Amic dels Kerouac, Ginsberg, Watts, dins de la generació beat representa el seu costat salvatge -aquest és un adjectiu seu-: muntanyenc i precursor d'una ecologia profunda d'arrels etnològiques -”mai donaren a muntanyes i rius, / arbres i animals, / el vot.” També representa un nexe amb el pensament l'extrem orient gens oportunista o circumstancial. Fa una trentena d'anys era impensable d'establir cap nexe entre alta tecnologia i les filosofies orientals, i ara tothom el sap veure. L'afany per la miniaturització és un desideràtum amb un darrer terme de perfecció resistent en l'emblema del feliç adveniment de Maitreya, possible quan tots plegats fem un pam d'alçada. Vaja, que la informàtica escurça el camí ho explicava un poeta als enginyers que el volguessin escoltar.

Jordi Girbén Maurício, 2oo8